Aquí us presentem l'inici i mig nus del conte que ha escrit el grup A de la classe de sisè i que haurà de desenvolupar i acabar el grup 1r A de l'Institut Can Vilumara.
El secret del mar
Aquesta història devia passar l’any
carcany, quan les ampolles no tenien cul ni les portes pany.
Vet aquí que un
matí ben assolellat, pels volts del mes d’agost de l’any 2013, dos germans
(l’Anna i en Roger) s’estaven arran de mar molt ben acompanyats pel seu avi,
que era un llibre obert: xerrava, xerrava, de tot entenia, i mai no callava.
L’home tenia una
salut de ferro, era molt simpàtic i lluïa neu als seus cabells. El seu nom,
Manel. La seva dèria, les històries de misteri.
L’Anna semblava
el cul d’en Jaumet, mai no s’estava quieta. Era un filferro de criatura.
El Roger tenia el
cabell negre com el carbó. Estava fet tot un set ciències, però era massa tímid, tot el contrari que la seva
germana. Ell n’era un any més gran.
A tots dos
germans els unia la mateixa gran afició del seu avi.
Tots tres
s’estaven a la vora del mar entretinguts entre història i història quan de
sobte... , el mar va començar a retirar-se, retirar-se... d’una manera sobtada i automàtica.
-Moviment urgent de
baixada del mar?, va dir en Roger.
-A la Mediterrània això
sempre ha estat imperceptible!!!, deia l’avi.
-Això no s’ha
vist mai per aquí!!!!, va respondre l’Anna.
-El mar ja no es
veu, nens!
Un immens desert
sorrenc estampat de petxines, coralls, cargols,
algues, peixets i restes marines va aparèixer davant de tots tres que,
ullpresos i encantats, no sabien com reaccionar.
La petita munió
de gent, que fins ara els havia acompanyat compartint l’espai meravellós
d’aquell indret, fugia, esperitada, cames ajudeu-me. Tothom corria, espantat, per
tal de trobar refugi. Només l’Anna, en Roger i en Manel es van quedar
palplantats a la sorra tot observant aquell sobtat efecte físic.
-Això ja ho he viscut una altra
vegada!, va dir l’avi, amb un to de veu calmós i reflexiu, tot fent esforços
per fer memòria. No us alarmeu. Necessito pensar... Ja ho tinc!!!! És qüestió
del sol i de la lluna!!!! Ja sabeu que una marea és el canvi periòdic de nivell
del mar i que aquest canvi es produeix per
les forces gravitatòries del sol i de la lluna.
-I què vas fer, avi? van dir a cor
els dos germans.
-Espereu que pensi... Vaig anar a
cercar el mar..., vaig anar a cercar la lluna..., vaig haver de cercar el sol...
i... vaig haver de resoldre el seu conflicte!
Tots tres van començar a caminar per sobre d'aquella catifa eixuta
perseguint un horitzó, perseguint aquelles aigües, amb la il·lusió de tornar a
veure el mar, tot fent temps per tal que el sol li donés pas a la lluna.
Va ser just el moment de la vesprada
que van observar...
Grup A.
