dijous, 13 de desembre de 2012

Els nois de l'Escolania de Montserrat ens han visitat



Divendres 30 de novembre, hi va haver un concert de l'Escolania de Montserrat per a celebrar el 50è aniversari de la fundació de la Parròquia de Sant Josep.
Els nois van venir a l'escola Joan Maragall per a canviar-se de roba.
L'Escolania està formada per nois de nou a catorze anys.
El director es diu Bernat Vivancos i el pianista, Vicenç Prunés.
Jo vaig anar acompanyat dels meus pares a la Parròquia.
Al començament, quan ja hi era tothom, de cop i volta van tancar els llums. Els nois duien unes espelmes a les mans i van començar a cantar diverses cançons que a la gent i a mi ens van agradar molt.
Hi havia més de dues-centes persones com a espectadors.
La meva mare va seure al costat d'una professora meva.
L'Escolania de Montserrat és una de les escoles de música més antigues d'Europa. Actualment, està formada per més de cinquanta nois procedents de tota Catalunya. No hi ha cap noia.
Em va agradar moltíssim.
Us espero al proper concert d'aquests nois!

Alberto Espinosa Martínez

A continuació, us hem enllaçat un video que va enregistrar la Pepi.

video
I, a més a més, aquí teniu el Virolai: himne dedicat a la Mare de Déu de Montserrat (patrona de Catalunya).

dimarts, 4 de desembre de 2012

Mil i una maneres per a perdre el temps a classe

Que perdem molt de temps a classe és una realitat.
Hem fet una cerca de les millors i més conegudes escuses que fem servir els nens i les nenes de la nostra escola.
Aquí teniu el repertori.

- Anar a fer punta cada dos per tres.
- Llençar el llapis a terra per a poder parlar amb un company mentre el reculls.
- Aixecar-te per agafar un mocador i mocar-te sense necessitat.
- Tirar l'estoig a terra.
- "Petar" el bolígraf.
- Interrompre la professora.
- Jugar amb els regles i fer sorollets.
- Fer dibuixets al llibre.
- Barallar-nos a propòsit.
- Fer beneiteries.
- Fer preguntes al profe que no vénen al cas.
- Cantar amb veu baixa.
- Mirar per la finestra.
- Pintar la goma.
- Buscar coses a la carpeta.
- Fer foradets a la goma.
- Passar-nos notes entre els companys.
- Quedar-nos "empanants".
- Demanar per anar al lavabo contínuament.
- ...

Alberto, Robert i Fernando

Repassem l'abecedari



 Si cliqueu el següent enllaç, veureu un munt d'abecedaris il·lustrats 
i si cliqueu el següent, se us obrirà un document 
per tal de repassar el so de les lletres.
Apa, a treballar!

Paqui Serrano

dilluns, 3 de desembre de 2012

Dia de la música

El dia 23 de novembre, vam celebrar a l'escola la festa de la música. 
El dia 22 havia estat Santa Cecília, patrona de la música.
Tota l'escola vam assistir a un concert.
El trio "Mel" ens van cantar unes quantes cançons. La que més em va agradar va ser una d'africana. Vam participar tots picant de mans i de peus.
Vàrem fer dos torns.
Quart, cinquè i sisè vam seure dalt les escales del vestíbul i hi vam anar al segon torn.
Els mestres anaven fent fotos.
Els dos nois i la noia van cantar molt bé. 
Ens van fer un viatge al llarg de diversos països de  la Mediterrània sortint des de Catalunya i tornant-hi.
Va ser un veritable espectacle amb dos instruments: una pandereta i la VEU dels tres cantants.

El repertori va ser el següent:
CATALUNYA: "El meu avi", una havanera.
ILLES BALEARS: "La balanguera".
FRANÇA: una caçó de taverna.
ITÀLIA, VENÊCIA: "Fa una cançó"
ITÀLIA, ROMA: "Història d'amor".
TURQUIA "Cançó d'amor".
ISRAEL: cançó sense lletra (la,ra,la...) d'una peixatera al mercat.
ÀFRICA: dues cançons de dos poblats diferents.
CATALUNYA "Amor mariner".
TRADICIONAL CATALANA "Marrameu" adaptada.
Ens ho vam passar genial!

 Yeray i Pablo.



A més a més, a la classe de català, hem fet un cal·ligrama col·lectiu per a arrodonir la festa.

De la música, la festa,
(a l'escola fent tabola)
celebrem aquesta gesta.
Asseguts i assenyats,
contents i tots reunits,
aquest divendres assolellat
del trio Mel hem gaudit.

divendres, 30 de novembre de 2012

Vacunes (II)




 
El dia setze de novembre, van tornar a venir les infermeres del CAP a vacunar-nos. Segona dosi de Papil·loma i d'Hepatitis A+B i una vacuna nova: la de la varicel·la.

Estàvem molt nerviosos. Van arribar quan fèiem matemàtiques. 
Vam anar a la sala de pretecnologia i... apa! a punxar-nos.
Reaccions de tot tipus: n'hi havien que no volien ni mirar, a d'altres no els feia por, alguns gairebé ploraven, altres ni se n'adonaven, uns altres se'n lliuraven... 
Aquesta vegada tot va anar molt ràpid.
Ara, al mes de maig del proper any, tornaran a venir.
Esperem que sigui com aquesta segona vegada que no ha plorat ningú.
Continuarà.



Athenea, Iván i Marc

dimecres, 28 de novembre de 2012

La nostra tutora



 Us presentem la nostra tutora.
Es diu Paqui Serrano.
Quin compromís, això de presentar-la en públic!

La podríem començar a definir com una de les mestres veteranes de l'escola perquè ja fa molts anys que hi treballa.
Nosaltres no l'havíem tingut de tutora fins ara. La coneixíem, però, des de P3 perquè ens explicava contes a la biblioteca i hem fet al llarg de tots aquests anys sessions de biblioteca Puntedu amb ella.
Li agrada tenir les seves coses ordenades.
És divertida i explica les matèries molt bé.
També ens fa bromes. És molt bona persona.
S'encarrega molt bé dels llibres i contes i és la millor amiga d'en Llagaram.
És la millor profe.
Aquí us mostrem alguns dels retrats que li vam fer a la classe de plàstica. El tema era "la figura humana al natural". Ella va seure... i nosaltres la vam dibuixar. 



A més a més, per tal de dir més coses d'ella, hem anat fent preguntes a mestres i nens de l'escola.
Els alumnes d'Educació Infantil ens han dit coses com "Els seus contes són molt divertits", "És simpàtica i divertida", "M'agrada que m'expliqui contes"...
Nens i nenes del Cicle Inicial: "Molt bona", "Explica molt bé els contes", "Fa gràcia", "M'agraden els dibuixos dels seus contes"...
A Cicle Mitjà, l'han definit com "No m'agrada gaire", "Bona profe que compleix el que diu", "Una mica dolenta"...
A Cicle Superior, "Crida una mica, però és molt bona professora", "Molt bona persona", "Tracta molt bé els alumnes i companys", "Bona per aquest ofici de mestra"...
Els mestres han anat dient coses com: "Gran professora i millor persona", "Ordena, presenta i organitza molt bé les coses", "Companya excepcional", "Una gran mestra a qui li agrada molt el seu ofici", "És una crack, molt treballadora i estima els seus amics", "És la millor amiga d'en Llagaram"...

Bé, ja hem acomplert el nostre objectiu.
Esperem que li agradi (ha,ha,ha...)!

Adrià Bernades, Johan Calle i Xavi Chavanel

dissabte, 17 de novembre de 2012

Conseller del Consell de nois i noies

Grup del Plenari
El dia 24 d'octubre, l'Albert Molina i jo, escollits pels nostres companys i companyes de classe, ens vam iniciar com a consellers de la nostra escola al Consell de nois i noies de la ciutat de l'Hospitalet.
A més a més de nosaltres, hi participen catorze escoles més.
La tasca d'aquest curs gira al voltant de l'esport.
Entre tots els consellers/-es durem a terme un projecte per a millorar la nostra ciutat.
Es pretén que els nois i les noies s'impliquin de forma personal i col·lectiva i que prenguin posicions i compromisos amb la realitat més propera.
Consellers de cinquè i de sisè
El Consell es reunirà un cop al mes i intentarem aportar tot allò que els nostres companys decideixin.
Personalment, haig de dir que em va fer molta il·lusió ser triat pels meus companys de classe.
El dia del Plenari vaig gaudir moltíssim.

Xavi Chavanel González, alumne de sisè de l'escola Joan Maragall
El Xavi Chavanel i l'Albert Molina acompanyats per l'alcaldessa Núria Marín i el regidor d'ensenyament Lluís Esteve

divendres, 26 d’octubre de 2012

Lectures de poooooor



Si cliqueu l'enllaç, podreu conèixer lectures terrorífiques

I en aquest altre enllaç,
encara trobareu més coses interessants
Ja m'explicareu.
Petonets

dilluns, 15 d’octubre de 2012

Vacunes (I)

El passat dimecres, dia 10 d'octubre, van venir a vacunar l'alumnat de sisè. Papil·loma per a les nenes, hepatitis A, hepatitis B, hepatitis A+ B i /o varicel·la per a nenes i nens.  Tot un assortit i tota una casuística. N'hi va haver qui no va rebre cap punxada, n'hi va haver que en va rebre una i, els més afortunats/-des, dues!
El pitjor: el temps d'espera

L'instrumental a punt
La paperassa
El moment esperat
Les emocions
Els "mimitos"

La cura
Un bon equip
I, sobretot, ELS VALENTS I LES VALENTES!!!
Continuarà.
(Paqui Serrano)

Va venir la Glòria, una de les infermeres del nostre ambulatori acompanyada per una altra noia.
Quan estàvem esperant, alguns es van estirar a terra per a relaxar-se (Xavi M.).
El Joel va ser el primer i, a l'entrar, va dir que només volia una, de vacuna. Mentre, la Noa i el Johan ploraven. Quan va sortir el Joel, va entrar l'Adrián, però a ell no el van haver de punxar. Molts companys i companyes havien de passar-se per l'ambulatori.
A les noies ens van posar la primera dosi del papil·loma que feia una miqueta més de mal. Hi va haver gent que es va marejar.
No va ser tan dolent com ens esperàvem. Ens hem d'acostumar perquè vindran dos cops més.
(Rocío del Barco)

Podem classificar els companys i les companyes per grups:
-Contents i contentes perquè no els van punxar: Adrián, Marc, Yeray, Adrià, Quico, Xavi M.
Bé perquè ja estaven vacunats, bé perquè havien de passar per l'ambulatori per tal d'aclarir dubtes.
-Una mica espantats, però valents alhora: Joel, Pablo, Donia, Fernando, Iván, Eva, Athenea, Robert, Pol, Andrea, Yenny, Arelys, Xavi Ch., Rocío, Alberto.
-Molt o massa "emocionats i emocionades": María, Johan, Noa, Sara M.
-I hi va haver qui va cantar i tot: la Sara E.
A alguns, els vam haver de parlar per tal de distreure'ls!
(Arelys i Donia)

divendres, 5 d’octubre de 2012

Quadern de Bitàcola

Hola a tots i a totes!!!
Som la María, la Sara Esteban i la Sara Merino, el grup que escriu aquesta entrada. 
Hem estat les encarregades d'explicar a tota la classe, i ara també a vosaltres, què és un "Quadern de Bitàcola".
Passem a explicar-vos-ho.
El quadern de Bitàcola és un llibre que porten els vaixells on els capitans anoten tot el que passa dia rere dia: el vent que fa, les rutes, l'estat de la mar, per on passen, anècdotes, incidències..., i més coses relacionades amb la navegació.
Podríem definir-lo com el diari del vaixell. El diari del capità.
El quadern es guarda en un armari el nom del qual és Bitàcola. Es tracta d'una caixa forta que el protegeix de les tempestes.
És per això que hem volgut el nom de "Quadern de Bitàcola" per al nostre blog de classe, perquè serà el nostre diari on explicarem les coses que farem i es que ens passin al llarg d'aquest curs escolar.
A més a més, el títol té a veure amb el tema que hem triat per a Treball Interdisciplinari d'escola 2012-2013:
 "La Mediterrània".
Adéu a tots i a totes.

(María, Sara Esteban i Sara Merino)

(Imatge: pegasete1959.multiply.com)