dimarts, 12 de febrer de 2013

Carnaval, carnaval


... Perquè les imatges valen més que les paraules:





El dia vuit de febrer vam celebrar, a l'escola, el carnaval. 
Divendres, per la tarda, vam venir tots i totes disfressats i disfressades de casa.
Com que el tema del monogràfic d'aquest curs és  la Mar Mediterrània, els mestres es van disfressar de meduses.
Hi havia molta varietat de disfresses, com cada any, en la nostra classe: monges, Playmòbil, espantaocells, lladres..., i fins i tot una gerra de cervesa!
La rua pels carrers va començar cap a quarts de quatre. 
Tothom anava fent xivarri. 
Alguns ex-alumnes hi van col·laborar.
Després, vam tornar a l'escola, vam fer la rotllana, vam desfilar i... ens en vam anar cap a casa.
Arelys, Xavi Chavanel i Rocío.

dilluns, 4 de febrer de 2013

L'illa secreta

"L'illa secreta" és el conte que hem iniciat nosaltres i que ha d'acabar el grup de 1r B de l'Institut Mercè Rodoreda tot seguint l'activitat de Roda de contes 2012 (cliqueu l'enllaç)
L'illa secreta
En un racó del món on tenia nas tothom, hi havia una família a qui, un cop de sort, els havia regalat un creuer per la Mediterrània.
La família en qüestió estava formada per sis membres: en Posidó (el pare), l’Anfitrite (la mare), Proteu i Nereu (els dos nens) i Eurínome i Thalassa (les dues nenes).
Corria l’any 2044.
Van entomar el viatge amb moltíssima il·lusió.
Aquell sorteig del mercat els havia capgirat la vida.
Un viatge únic  per a ells sols i… ningú més!
Destí: la Xufla Marina.
Nom de l’embarcació: Queen Mary 20- 44.

El vaixell salpà sense complicacions i la vida de tripulants i viatgers transcorria sense incidències.
No obstant això, un matí, quan els nens jugaven dins d’una de les moltes cabines de l’embarcació, quelcom d’estrany va passar. Quan van pujar a la borda... no van trobar ningú! A l’horitzó, però, un vaixell s’allunyava. Un vaixell... amb bandera pirata!. De cop i volta, els motors es van aturar.
Bocabadats, ullpresos,  estorats, immòbils..., la canalla no se’n sabia avenir. Va ser en aquell precís instant que van escoltar uns sorollets que venien de l’aigua. Es tractava d’una tortuga i d’un dofí que... parlaven!

-Els  p i- ra - tes!, deia la tortuga.
-E l s   p i r a t e s !, deia el dofí.
Els animals es van oferir a ajudar els nens a buscar els seus pares.

Proteu i Nereu van pujar sobre la tortuga i les nenes sobre el dofí. Es van trobar amb una balena que feia exercici i li van preguntar si sabia cap a on es dirigia aquell misteriós vaixell. La balena els va dir que sí, i els va indicar el camí.
Nedant, nedant, van anar a parar a una illa. Els animals van deixar anar els nens i es van posar a caminar com si fossin persones també. Es van endinsar en l’illa  i, enmig del bosc, van trobar una cabana. Una cabana amb tota mena de comoditats: fins i tot tenia una piscina. 

Un senyor els va sortir al pas. Anava vestit amb pells d’animals i l’acompanyava un mico.
 
Els nens van voler saber on eren. Aquell misteriós personatge els va dir que es trobaven a la Xufla Marina, una illa que havia de ser un destí meravellós per a viatges familiars guanyats en sortejos, com el que havia guanyat la seva família feia moltíssims anys, però situada en un lloc on passaven coses estranyes.
...

Grup B.

El secret del mar.



  
Aquí us presentem l'inici i mig nus del conte que ha escrit el grup A de la classe de sisè i que haurà de desenvolupar i acabar el grup 1r A de l'Institut Can Vilumara.


El secret del mar
Aquesta història devia passar l’any carcany, quan les ampolles no tenien cul ni les portes pany.

Vet aquí que un matí ben assolellat, pels volts del mes d’agost de l’any 2013, dos germans (l’Anna i en Roger) s’estaven arran de mar molt ben acompanyats pel seu avi, que era un llibre obert: xerrava, xerrava, de tot entenia, i mai no callava.
L’home tenia una salut de ferro, era molt simpàtic i lluïa neu als seus cabells. El seu nom, Manel. La seva dèria, les històries de misteri.
L’Anna semblava el cul d’en Jaumet, mai no s’estava quieta. Era un filferro de criatura.
El Roger tenia el cabell negre com el carbó. Estava fet tot un set ciències, però  era massa tímid, tot el contrari que la seva germana. Ell n’era un any més gran.
A tots dos germans els unia la mateixa gran afició del seu avi.

Tots tres s’estaven a la vora del mar entretinguts entre història i història quan de sobte... , el mar va començar a retirar-se, retirar-se...  d’una manera sobtada i automàtica.
-Moviment urgent de baixada del mar?, va dir en Roger.
-A la Mediterrània això sempre ha estat imperceptible!!!, deia l’avi.
-Això no s’ha vist mai per aquí!!!!, va respondre l’Anna.
-El mar ja no es veu, nens!
Un immens desert sorrenc  estampat de petxines, coralls, cargols, algues, peixets i restes marines va aparèixer davant de tots tres que, ullpresos i encantats, no sabien com reaccionar.

La petita munió de gent, que fins ara els havia acompanyat compartint l’espai meravellós d’aquell indret, fugia, esperitada, cames ajudeu-me. Tothom corria, espantat, per tal de trobar refugi. Només l’Anna, en Roger i en Manel es van quedar palplantats a la sorra tot observant aquell sobtat efecte físic.
-Això ja ho he viscut una altra vegada!, va dir l’avi, amb un to de veu calmós i reflexiu, tot fent esforços per fer memòria. No us alarmeu. Necessito pensar... Ja ho tinc!!!! És qüestió del sol i de la lluna!!!! Ja sabeu que una marea és el canvi periòdic de nivell del mar i que aquest canvi es produeix  per les forces gravitatòries del sol i de la lluna.
-I què vas fer, avi? van dir a cor els dos germans.
-Espereu que pensi... Vaig anar a cercar el mar..., vaig anar a cercar la lluna..., vaig haver de cercar el sol... i... vaig haver de resoldre el seu conflicte!
Tots tres van començar a  caminar per sobre d'aquella catifa eixuta perseguint un horitzó, perseguint aquelles aigües, amb la il·lusió de tornar a veure el mar, tot fent temps per tal que el sol li donés pas a la lluna.
Va ser just el moment de la vesprada que van observar...
Grup A.