El secret del mar.

 Roda de contes, 2012. (cliqueu l'enllaç)

  

Aquí us presentem l'inici i mig nus del conte que ha escrit el grup A de la classe de sisè i que haurà de desenvolupar i acabar el grup 1r A de l'Institut Can Vilumara.

El secret del mar

Aquesta història devia passar l’any carcany, quan les ampolles no tenien cul ni les portes pany.

Vet aquí que un matí ben assolellat, pels volts del mes d’agost de l’any 2013, dos germans (l’Anna i en Roger) s’estaven arran de mar molt ben acompanyats pel seu avi, que era un llibre obert: xerrava, xerrava, de tot entenia, i mai no callava.

L’home tenia una salut de ferro, era molt simpàtic i lluïa neu als seus cabells. El seu nom, Manel. La seva dèria, les històries de misteri.

L’Anna semblava el cul d’en Jaumet, mai no s’estava quieta. Era un filferro de criatura.

El Roger tenia el cabell negre com el carbó. Estava fet tot un set ciències, però  era massa tímid, tot el contrari que la seva germana. Ell n’era un any més gran.

A tots dos germans els unia la mateixa gran afició del seu avi.

Tots tres s’estaven a la vora del mar entretinguts entre història i història quan de sobte... , el mar va començar a retirar-se, retirar-se...  d’una manera sobtada i automàtica.

-Moviment urgent de baixada del mar?, va dir en Roger.

-A la Mediterrània això sempre ha estat imperceptible!!!, deia l’avi.

-Això no s’ha vist mai per aquí!!!!, va respondre l’Anna.

-El mar ja no es veu, nens!

Un immens desert sorrenc  estampat de petxines, coralls, cargols, algues, peixets i restes marines va aparèixer davant de tots tres que, ullpresos i encantats, no sabien com reaccionar.

La petita munió de gent, que fins ara els havia acompanyat compartint l’espai meravellós d’aquell indret, fugia, esperitada, cames ajudeu-me. Tothom corria, espantat, per tal de trobar refugi. Només l’Anna, en Roger i en Manel es van quedar palplantats a la sorra tot observant aquell sobtat efecte físic.

-Això ja ho he viscut una altra vegada!, va dir l’avi, amb un to de veu calmós i reflexiu, tot fent esforços per fer memòria. No us alarmeu. Necessito pensar... Ja ho tinc!!!! És qüestió del sol i de la lluna!!!! Ja sabeu que una marea és el canvi periòdic de nivell del mar i que aquest canvi es produeix  per les forces gravitatòries del sol i de la lluna.

-I què vas fer, avi? van dir a cor els dos germans.

-Espereu que pensi... Vaig anar a cercar el mar..., vaig anar a cercar la lluna..., vaig haver de cercar el sol... i... vaig haver de resoldre el seu conflicte!

Tots tres van començar a  caminar per sobre d'aquella catifa eixuta perseguint un horitzó, perseguint aquelles aigües, amb la il·lusió de tornar a veure el mar, tot fent temps per tal que el sol li donés pas a la lluna.

Va ser just el moment de la vesprada que van observar...

Grup A.